Al capçal del llit,
caminen
silents
les
respostes
esperant
els somnis
per
poder entrar-hi.
Al capçal del llit,
descansa
el mon
que
es fora
de
nosaltres,
dels
nostres mots,
l'empara
de
les preguntes
llençades
al vent,
d'aquelles
que fereixen,
d'aquelles
que qüestionen,
d'aquelles
que sent innocents
ens
fan somriure.
Al capçal del llit,
on
ens amaguem
potser
per no donar les respostes
que
ens angoixen,
o
temem respondre.
Al capçal del llit,
on
amb el matí novell,
s'enceta
una nova visió,
un
nou resum,
una
nova qüestió.
Li
he de dir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...