20 de desembre 2016

Cau al terra

També els dies (II)



Cau al terra,
es trenca
i de dins li surt
l'ànima de sorra.
Inertes, vivint
els darrers instants,
les dues agulles,
a cada costat,
demanant un respecte
pel moment final.
Com una ranera
de pel·lícula,
les busques,
intenten avançar
els darrers segons
que li queden.
la sorra avança
al seu voltant,
com un toll de sang
al voltant d'un cadàver,
alguna cosa semblant
al que serà
d'aquí no res.
El temps s'escapa,
passen pel davant
tots els minuts circulars,
somriures en marcar
tres quarts de tres.
L'alè del que estima
s'escapoleix
entre les bafarades darreres
del vell rellotge esberlat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.