Cau
al terra,
es
trenca
i
de dins li surt
l'ànima
de sorra.
Inertes,
vivint
els
darrers instants,
les
dues agulles,
a
cada costat,
demanant
un respecte
pel
moment final.
Com
una ranera
de
pel·lícula,
les
busques,
intenten
avançar
els
darrers segons
que
li queden.
la
sorra avança
al
seu voltant,
com
un toll de sang
al
voltant d'un cadàver,
alguna
cosa semblant
al
que serà
d'aquí
no res.
El
temps s'escapa,
passen
pel davant
tots
els minuts circulars,
somriures
en marcar
tres
quarts de tres.
L'alè
del que estima
s'escapoleix
entre
les bafarades darreres
del
vell rellotge esberlat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...