TAMBÉ ELS DIES

com l’aigua
que s’escapa
entre els dits humits

-L’ahir que jo vull és viu-

també els dies
se’n van rere les hores
d’un rellotge silenciós
... el temps corre
vers un horitzó
que s’allunya
a cada pas donat

l’aigua s’escapa
entre els dits humits
i la llum es fon
amb la foscor de la nit

res és per sempre
tampoc tot és nou
però l’alè del que estima
és sempre a prop
de l’ànima que sent