22 de desembre 2016

Com una flor



L'essència (II)

Com una flor
que es desfulla,
com un esser
que s'exfolia
la memòria destria
els oblits que vol guardar,
els oblits que moren,
queda llavors,
la mecànica
de la memòria apressa
els tics, intactes
que floreixen
del subconscient
com molsa
amagada entre l'herba
que com el temps
se'n va a poc a poc
marcint,
fins oblidar els oblits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.