04 de desembre 2016

No podràs llegir



Jo els llegiré (II)

No podràs llegir
els versos
de ma ploma fins
que respiris,
ella,
suca en el teu alè
la tinta
que els marca
en el blanc paper.
Juganeres les lletres
em fan seguir el rastre
d’un baf amic
que em diu coses
com ningú em diu.
Sempre
com la presència absent,
que no es nota,
com va dir la poetessa.
Ara,
que la fred va venint,
corro rere teu,
que en respirar,
m’escrius amb lletres
que surten vora el cor
i les veig venir.
Com més fred és el temps,
més càlid m’escrius.
Enyor els dies d’hivern glaçat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.