la nit
bressol que acull els somnis
com estels en la foscor
en allí
espai immens
sense fronteres
sens fi
bateguen
amb la il·lusió
d’estrenar un matí
la nit els acull
els dóna ales
els vesteix d’encís
i els cotxa amb paraules dolces
el matí arriba
i una breu escletxa de llum
deixa entrar la fredor
com d’un mausoleu
bressol que acull els somnis
com estels en la foscor
en allí
espai immens
sense fronteres
sens fi
bateguen
amb la il·lusió
d’estrenar un matí
la nit els acull
els dóna ales
els vesteix d’encís
i els cotxa amb paraules dolces
el matí arriba
i una breu escletxa de llum
deixa entrar la fredor
com d’un mausoleu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...