L'AHIR SEMPRE CAMINA

-Les pedres velles-

l’ahir sempre camina
dins la nostra motxilla
... de on si no
naixerien els records?
com seríem en aquest indret
que és el present?

buidem però
la seva càrrega
un pes massa feixuc
per les nostres espatlles
anem fent tria
i altres es perden
pel camí

res vol morir
i tot camina a l’oblit

s’alleugeren les passes
quan el pes va quedant
en aquest caminar
... l’horitzó s’apropa
i la mirada s’il·lumina
si tu camines amb mi