18 de desembre 2016

L’ahir que jo vull és viu,

L'àhir sempre camina (II)


L’ahir que jo vull és viu,
tant viu com les paraules
que em dius,
com l’aigua
que s’escapa
entre els dits humits,
com la sorra
que s’amaga
entre les sabates.
L’ahir que jo vull,
està farcit de versos
que mai t’he pogut dir,
i de mirades
que et busquen
aquí amb mi.
L’ahir que jo vull,
no està mai quiet
com un cadell juganer,
com la mar
que se’n va
i que també ve.
L’ahir que jo vull,
el vull també avui,
però millor tenir-lo
per sempre
des de demà.
L’ahir que jo vull...
...com t’ho podria dir...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.