08 de desembre 2016

Tinc fred



 Bressol (II)

Tinc fred
i m’embolcallo
amb un llençol
negre farcit
d’estels cosits
amb cura,
potser pintats
amb la deliciosa
paciència
de qui té tot el temps
del món
per deixar l’empenta
per a l’eternitat.
Només em manca
un forat allí
on el cor voldria bategar
i treure la llum fulgent
com d’una lluna
jugant a tallar el fil
amb els estels
en un cel
amb color de nit
i regust
de xocolata desfeta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.