LA SEVA OLOR

res s’atura
res es perd
tota mirada obre uns camins
insospitats

i en cada camí
els instants troben
l’espai que els acull
el pensament que els dóna sentit

anem deixant enrere
les passes donades
... és l’ahir que s’acumula

el camí és l’encreuament
que dibuixen
les pedres d’ensopec
a les fites previstes
i
petites flors
neixen per les voreres
quan una mirada
és perd
és troba
o se’ns dóna
... la seva olor
la flaire d’aquell instant qualsevol
és ja empremta de demà