Desfigura
la
figura errant
del
caminant,
una
boira tant dura
que
es podria tallar.
Endevina
l'entorn
que
tanca cada mot
caient
al sot
sense
cap retorn,
resta
només callar
L'ànsia
m'envolta
d'aquells
dies
on
tu m'afegies
per
la pena absolta
que
no podies estimar.
La
figura absent,
la
boira emergent,
el
dia acabat,
el
mot callat,
cau
el sol
en
el darrer vol.
Queda
la blanca
paret
etèria,
el
mur d'un silenci
no
desitjat.
Queda
una resposta
que
ja mai tornarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...