Goteja
mot a mot,
el
temps dels silencis perduts,
regalimant
la sorra de la soledat,
allí
on s'escola la nostra historia,
plena
d'instants perduts.
Espurnes
de llum
puntegen
un cel negre
que
cerca l'albada
com
un miracle de llum
que
la retorni a l'oblit etern,
fins
que de nou
el
sol es pongui
i
de nou renaixi.
I
mentrestant
es
desfan els segons
lligats
als mots
com
grans
de
raïm degustats
amb
la paciència
del
que mai s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...