Aire i sorra (II)
Enterrat
en la cova de l’ahir,
en
mig del desert de l’oblit
hi
guardo en pergamins
plegats
dins d’àmfores
de
fang cuit,
les
empremtes gràfiques
dels
meus records.
Un
fang fet de la pols del cos
I
el líquid de les llàgrimes.
Pastat
tot en el cove
del
temps
on
s’hi reflecteix la lluna.
La
tinta roja
de
l'exigua sang
que
va sortint gota a gota,
és
la base
que
defineix els mots,
dibuixos
gràfics
dels
meus pensaments,
d'allò
que algun dia
m'agradaria
escoltar repetit
per
una altra veu
que
no fos la meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...