24 de desembre 2016

Enterrat en la cova de l’ahir



Aire i sorra (II)

Enterrat  en la cova de l’ahir,
en mig del desert de l’oblit
hi guardo en pergamins
plegats dins d’àmfores
de fang cuit,
les empremtes gràfiques
dels meus records.
Un fang fet de la pols del cos
I el líquid de les llàgrimes.
Pastat tot en el cove
del temps
on s’hi reflecteix la lluna.
La tinta roja
de l'exigua sang
que va sortint gota a gota,
és la base
que defineix els mots,
dibuixos gràfics
dels meus pensaments,
d'allò que algun dia
m'agradaria escoltar repetit
per una altra veu
que no fos la meva.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.