06 de març 2017

Orfe de mots


el no haver-te contestat abans… (II)


Orfe de mots,
vora la mar tranquil·la,
esperant un so
que no arriba,
una llum
que com vespre nou
em deixa a les fosques.
Ones que venen i van,
planes,
besant una platja deserta,
una sorra molla i freda.
Descalç,
camino entre les aigües,
cercant els seus tresors,
com els versos
que em manquen,
com aquell continu ball
de poemes que es nuen.
Miraré els estels cada nit
esperant aquell fugaç
que em porti noticies teves,
com si el món s'aturés,
com si la gespa no creix,
esperaré...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per les teves paraules...