Contem la pel·lícula,
explica'm que imagines.
Les paraules tenen un pes
que les afona
en la líquida pell
dels desitjos quotidians,
i ens obren expectatives difuses
del canal de comunicació.
Podem llegir universos sencers
en els mots més petits,
és part de la nostra feina,
ensenyar boires etèries
i gebrades desgelant-se
mentre el sol dubta
entre amagar-se rere el núvol,
les més altes muntanyes
o el llunyà horitzó.
A la fi sempre,
s'amaga el sol
i les expectatives queden,
i resten per sempre més:
records o oblits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...