Freda i brillant ve la nit pausada

Freda i brillant ve la nit pausada,

cada llar un foc,

i amb cada foc un mirar,

s’acaba l’any,

un de molt dur,

ple d’absència

i de mancances,

un any vell,

que ha de fet de la pell

una rugosa cuirassa.

S’apropa l’hora

i tothom n’està content,

sona la campana

i marca el quart,

i l’altre,

un tercer

i un quart,

un quart quart

que marca l’hora.

Dotze sons surten més enllà

de la seva capa de bronze

i per la nit s’escampa.

Amb cada toc, un record.

Amb cada toc, un bes.

Amb cada toc, un mot.

Amb cada toc, un mirar.

Amb cada toc, una carícia.

Amb cada toc, una pell que estimar.

Amb cada toc, un cor per oferir.

Amb cada toc, un vers.

Amb cada toc, un caminar plegats.

Amb cada toc, una promesa eterna.

Amb cada toc, un silenci al teu costat.

Amb cada toc, un desig...

Estar amb cada instant amb tu.

Freda i brillant ve la nit pausada,

ara tot és petons

i un ball d’abraçades,

somriure i esclat de taps de cava,

un glop de daurada soledat

al cant repetit

que hom desitja per la humanitat:

BON ANY!!!!