AMAGADES (II)
Cada pedra del mur
és un armari
on guardo penyora
de mots que voleiaren
en un passat
ja massa lluny,
petjades en un camí
fet de grans de sorra,
on cadascun
guarda la imatge
de les lletres
amb que vestí
en aquell temps
el meus sentiments
i llegir-los de nou
en tornar la vista enrere
a la llum de qualsevol
posta de sol.
Ara lleven el vol
com migratoris ocells
els pensaments vells,
d’amors dolguts,
d’amors perduts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...