(Encadenem paraules)
EL PES DE LA PARAULA
El petó
es la porta que trenca cadenes,
no hi ha cercles,
no hi lligams,
tan sols l’instant
de dos llavis que es besen
per deixar anar tot aquell sentir
que necessita més espai
del que té.
Cal obrir les finestres
i portes
i cercles
i desfer cadenes
per tal que el cor
doni tot aquell batibull d’emocions,
de sentiments
que ja no tenen espai
dins d’un batec.
I les paraules trenquen el silenci
i el silenci es fa un petit rumor,
un xiuxiueig
i després són petites melodies
sense música
i demà... qui sap què serà demà!
Però... sí,
deixem les portes obertes,
sempre es més amable tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...