(EL PES DE LA PARAULA)
Poc a poc passen els instants,
poc a poc per a ser gaudits,
poc a poc per viure’ls amb intensitat
i es que només a poc a poc
es viu la intensitat de la vida.
Els núvols passen a poc a poc,
per mostrar-nos un cel blau,
les hores cauen a poc a poc
quan esperem allò que ens omple el cor,
els llavis s’uneixen sempre a poc a poc
per allargar aquell instant de vida...
També jo vull viure amb tu a poc a poc
la petitesa dels instants,
caminar-los a poc a poc,
viure’ls a poc a poc
i a poc a poc enllaçar-los amb l’etern.
La vida es viu poquet a poquet. No m'agraden les presses, no dic que no siguin bones, doncs no ho sé, sols sé que m'agrada el poquet a poquet.
ResponEliminaA vegades em passo, doncs ho faig tot massa poc a poc, potser he de canviar una mica .... :)
Una abraçada!