Sona la música.
La melodia comença a sonar,
l’estada s’omple...
és una música que em captiva,
em desperta els somnis dormits.
Cada nota que sona,
em va portant d’un pensament a l’altre,
d’un a l’altre sentir,
m’embolcalla la música,
no sé on em durà,
ni sé que em vol dir,
només sé que se m’emporta,
i jo deixo que faci
el que vulgui de mi.
Els moments se m’acosten,
els que amb tu he compartit
¡en són tants i tan bonics,
que els vull tornà a sentir!
per això em deixo anar,
em deixo emportar,
em deixo senzillament viure
...
no vull pensar,
no vull saber,
no vull despertar
i adonar-me’n que tot això
només es un somniar.
La música sona...
Seguir escoltant-te, seguir somiant, seguir mirant, encara, el que no hi és, i el que hi és, no ens deixa més espai...
ResponEliminaRealment bonic, bonic.
Molts petons!!!
Precios!
ResponEliminaQue sigui la musica qui permeti que les teves ales continuin volant, sigues un ocell que vola sense saber cap a on, sigues aire, sigues vent...
Que cada nota et produeixi un sentiment diferent! Que sigui la clau de sol qui t'elevi, que les semifuses accelerin el teu pas i de tan en quan una blanca et deixi reposar!
Que hi hagi un adagio que et transmeti tota la intensitat dels moments viscuts!
Que la clau de do et mogui dins un compàs 3/4...
Escolta els instrument de vent, de metall, les caixes, els instruments de fusta i que siguis totes les tecles del piano que fan que la melodia no deixi de sonar!!!
Petonets!