Cau suau el bes,
i deslliga
la darrera resistència,
el cos diposita
el pes sobre el llençol
encara amb olor de net.
Tanca els ulls
i reconeix
una derrota inexistent,
i eixamplant
les ales del nas
aspira la fragància
del cos
que s’acosta amatent.
Sent que no hi ha llibertat
més gran que estimar,
deslliurada de temors,
i d’anteriors absències,
es prepara
per gaudir
de tant esperat moment.
Cau suau el bes,
i es desfan els cercles
que la oprimien
i l’obligaven a estimar
per convencions pretèrites.
Ja no es culpable d’estimar,
estima amb tot l’anhel
de que se sent capaç,
i un cop consumat el bes
es lliura amb una vehemència
que desconeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...