No hi ha més por
que la que tenim,
no hi ha més sol
que el nostre ànim.
No hi ha més fred
que la soledat,
no hi ha més escalfor
que siguis al meu costat.
I qui em diu que a la fi,
quan s’acabi el camí,
un cop tot acabat,
veurem de tot, la realitat.
Diràs que cada cop ho veus més
em diràs que per això lluites
per aconseguir més igualtat,
més sense llibertat,
sense llibertat,
qui pot trobar la veritat?
No hi ha més por
que la que tenim,
no hi ha més sol
que el nostre ànim.
em diràs que per això lluites
per aconseguir més igualtat,
més sense llibertat,
sense llibertat,
qui pot trobar la veritat?
No hi ha més por
que la que tenim,
no hi ha més sol
que el nostre ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...