ENS RETROBEM

(Passejo per l'avinguda del silenci II)

Ens retrobem amb el passat
quan aquella presència és fa present,
quan un record qualsevol surt de nou,
quan el pensament s’omple
d’ahirs compartits,
de moments viscuts.

Ens retrobem amb el que hem viscut
perquè així el sentir ens ho demana.
Se’ns escorcolla el camí ja fet,
i sentim de nou la flaire de les flors,
o les estrelles en aquella nit de Sant Llorenç,
potser aquell aniversari que vam celebrar al poble,
o la rialla de l’àvia al veure’t entrar,
de sobte apareix aquell somriure del pare
quan vas dur a casa la teva xicota
o... ves a saber que traurà el record
d’aquesta motxilla nostre del temps passat?

Ara en aquest silenci on passeges
els temps llunyans se’t fan presents...
sense presència,
sense paraules,
sense imatges...
sense motiu fins i tot,
però en el silenci... els retrobem.