Se’ns ha encès el cor,
se’ns apaga la nit,
ja la vehemència és al record,
el bes es repeteix,
plàcid,
amb cadència de vals,
i les mans a la cintura
t’inviten a insistir,
a repetir el moviment,
suspès en un desig continuat.
S’esmicola la llum,
però t’és igual,
hi som els dos
en un callat repòs,
volem la nit eterna
i marcar a foc
els mots que ens dit
aquesta nostra nova nit,
només cal que la matinada
ens dugui el flaire
del pa sortit del forn,
calent,
despertant-nos de nou
a la vida del nou dia,
per encetar junts el matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...