Poc a poc... (II)
Amb la intensitat
prèvia a la tempesta,
amb la força del vent
que prepara el seu atac,
amb la lluita de les ones
vers el penya-segat,
amb la pressió
de la sang cavalcant
per les venes del cos,
amb totes elles lluitaria jo
per sentir com van caient
sobre meu els teus petons,
de la mateixa manera
que besen la terra seca
les primeres gotes
d’una pluja d’estiu.
Bello.
ResponEliminaM'ha agradat sentir
els petons
que cauen com aigua.
abraçada.
No hi ha lluita mes forta que aquella que s'inicia per aconseguir els petons desitjats, per compartir magics moments on regni l'amor...
ResponEliminaContra tot lluitaries i contra tot venceries, doncs el teu desig sempre seria mes fort que qualsevol altre cosa!
Que els seus petons caiguin sobre teu!
Petonets!