miro entre els finestrals de pedra,
les cares que buides em miren,
unes darrere dels vidres,
altres amb la cara a l’aire,
les miro i em ve el record,
d’aquelles amb qui compartí
un racó de la vida,
una estona ,
una paraula ,
un mutis.
Passejo per l’avinguda del silenci,
cercant aquells moments passats,
coberts de color gris plom,
tan pesants, tan llunyans, qui sap si...
ens tornarem a retrobar.
Hermoso, hermosa musicalidad catalana tan cercana y a la vez tan misteriosa, fluente evasiva que deja, sin embargo, un sonido interior al leerte. Gracias por ello.
ResponEliminaSaludos...