Assegut en un banc
de cara al riu,
mirant les quietes
i fredes aigües,
corren pel passeig infants
jugant indiferents
als meus pensaments.
Sona sota els seus peus
la seca catifa
de fulles multicolors,
mentre els seus crits
de joia esvaloten
els pardals que revolen
uns metres més enllà.
Com ha volat l’instant
en que era a l’altre costat
d’aquesta imatge!!!
Corrent i cridant.
Tot ha anat caient,
tot ha anat marxant...
Algun dia aquests nens estaran asseguts al parc de cara al riu, sonant amb els peus fulles multicolors.
ResponEliminaPer ara ... a jugar
Besos