22 de febrer 2009

DOLEN ELS ADÉUS

(La devesa està tranquil·la)
EL PES DE LA PARAULA

Molts esperem que es torni aixecar,
molts desitgem la tornada,
perquè els camins que caminem
els escollim amb llibertat,
en aquesta llibertat ens vàrem creuar
i aquesta mateixa llibertat
ens pot distanciar.

Dolen els adéus,
entristeix l’allunyar-se,
queda un buit que no s’omple,
potser tant sols amb el record,
però cal temps i esperança,
i que els camins es tornin a creuar.
Si més no, la vida ha estat generosa
per haver-nos donat un company.


Safe Creative #0902222598764

1 comentari:

  1. I jo estimo al mio
    al company que Déu
    em va donar.

    No accepto l'adéu
    és cruel

    Millor un hasta luego
    potser

    ResponElimina

Gràcies per les teves paraules...