M’encega la llum

Busquem el que coneixem (IV)

M’encega la llum
de les teves paraules
i em marquen
un camí a seguir,
però tot i així tantejo les parets
perquè no m’hi veig.
No puc escoltar la teva veu
tot i que puc escoltar
el cant dels ocells
i el flux de l’aigua que corre.
M’imagino el so
que marquen les teves cançons
i la música que sona en els teus silencis.
També escolto el xauxineig
de la pluja en caure
al terra fent bombolles carrer a vall
i morir en la primera entrada
de la claveguera.
Oloro la roba molla
amb el perfum de l’aigua
que cau del cel,
un lloc on deus estar
destriant les properes paraules
que els teus servents m’enviaran,
mentre jo escolto la cançó
que suposo t’agradaria escoltar.
I en la meva ceguesa
es mouen els peus imitant un ball
que aquella música em durà
a conèixer el que cerco
i a buscar per conèixer
més lo que busco.
Sigui el que sigui el que trobi,
una llum,
un vol d’ocell,
un rierol,
o una llunyana il•lusió,
hauré de veure
que en faig
i si he d’amagar
aquest tresor o ensenyar-lo
i que ell si, vegi la llum i senti el so
de tot el que és...