EL PES DE LA PARAULA
El bes no s’escapa
som nosaltres
qui el llencem al vent
amb la il•lusió
que el faci arribar a l’estimat.
El bes...
un encontre de llavis,
un trobada del que ens viu a dins,
d’aquell sentir que no podem amagar,
ni tampoc retallar
perquè ens vessa de l’ànima,
ens flameja el cor
i ja no podem desfer-nos
d’aquest immens caudal.
Potser aquest bes
no tingui resposta,
potser no trobi l’estimat,
potser té ja uns altres llavis
o potser ja no té el cor inflamat.
Però el bes ens deslliura,
ens allibera d’aquest sentir
i l’esperança ens retorna
mentre dins nostre hi hagi
el batec d’aquest sentir.
*
Jo crec que els petons mai s'acaben perdent, potser no arriben al llavis que desitjavem pero almenys arribaran a uns altres o sencillament a una galta que en aquell moment els necessita...
ResponEliminaPetons!
Un petó als llavis de qui estimes, es quelcom inexplicable...es com una parada de temps, repleta de belles sensacions, interminables desitjos...es allò...allò inexplicable.
ResponEliminaPreciós.Molts petons, Maria!!
... d'assegurança, el més probable, ja té altres llavis, una altra boca, o altres vents, a qui besar.
ResponEliminaUn petó per a tu Maria Varu ♥