Un adéu, es un fins després
que dura una mica més.
Un adéu, és una paret
sense acabar de pintar,
un vers encetat
no acabat de rimar.
Un adéu, és aquell bes
que encara no t’he donat,
i la nit que es promet
amb la posta del sol
però que encara no ha arribat.
Un adéu, és el núvol
que promet una pluja
que no cau,
un infant caminant
que va creixent cap a l’endemà.
Un adéu és l’esperança
que no acaba d’arribar.
Un adéu, és un comiat
amb veu flonja
que no ens acabem de creure,
perquè fins ara cada tempesta
en ha dut una pau,
i cada vesprada un nou dia
brillant o no.
Un adéu, és aquest instant
en que escric un vers
sense saber si tindrà
un altre mirall.
Un adéu, es un fins després
que dura una mica més.
Un adéu, és un qui sap si...
mai tornarà.
Un adéu
ResponEliminaa vegades
quan no té fonament
és un punyal
és sang
i dolor.
És millor un fins després, o un fins aviat.
ResponEliminaUn adéu és dur, més si sap que no la tornaràs a veure mai més a la persona (ni tingut més d'un ja), i és dolorós.
Una abraçada, bonic poema.
Un adeu no te perque existir doncs sempre quedara un arreveure...
ResponEliminaSempre hi ha l'esperança de tornar a veure a la persona i que per tant el comiat tan sols hagi estat una mala pasada...
"Un adeu, es un qui sap si...mai tornara" M'ha encantat!
Petons
Aquest poema te parts mol bones. Sempre es agradable llegir lletres que imprimeixen el teu estat d'ànim, i aquest es un dels casos.
ResponEliminaCom as vist, no he oblidat i es molt difícil. I crec que es un dels casos que més m'ha costat i m'està costant.
Bueno, com dius tu, els dies segueixen i com diuen altres, un clau treu un altra clau. Encara que no les tinc totes...
Un petó.