(La devesa està tranquil·la)
EL PES DE LA PARAULA
Molts esperem que es torni aixecar,
molts desitgem la tornada,
perquè els camins que caminem
els escollim amb llibertat,
en aquesta llibertat ens vàrem creuar
i aquesta mateixa llibertat
ens pot distanciar.
Dolen els adéus,
entristeix l’allunyar-se,
queda un buit que no s’omple,
potser tant sols amb el record,
però cal temps i esperança,
i que els camins es tornin a creuar.
Si més no, la vida ha estat generosa
per haver-nos donat un company.
I jo estimo al mio
ResponEliminaal company que Déu
em va donar.
No accepto l'adéu
és cruel
Millor un hasta luego
potser