Juga el vent amb el nostres llavis,
i els enganya,
acarona la nostra pell
i juga jocs d’ones amb el cabell.
Arremet contra nosaltres
i ens fa tòrcer cos i esforç,
abracem l’abric a l’hivern,
i agraïm la brisa de l’estiu.
Juga el vent amb el nostres llavis,
els besa suau i ens pren l’alè,
omple els sentits de sons agradables
i ens infla l’orgull
de sentir-nos estimats.
Juga el vent amb el nostres llavis,
i en compra i en ven
de petons a la gent,
però els meus el regala,
volant de mirada en mirada
cercant la més clara,
la, de la meva estimada.
Juga el vent amb el nostres llavis,
i els enganya,
deixant el bes, en qualsevol galta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...