08 de febrer 2009

QUAN ES BUSCA

(Si els meus versos)
EL PES DE LA PARAULA

Quan es busca
és perquè primer s’ha trobat,
quan s’escriuen versos
és perquè primer s’ha sentit,
si coneixem la foscor
és perquè hem viscut la claror,
quan és riu
és perquè abans hem plorat...

Sempre que perdem alguna cosa
és perquè primer l’hem trobat
fins i tot pot no haver estat mai nostre
però hem vist petites engrunes
i n’esperem algun fruit.
Hi posem la il·lusió
ens creix l’esperança,
hi dediquem el nostre temps,
fem servir la paciència...

Quan marxem
deixant enrere
allò que podia ser,
allò que esperàvem que fos...
aquell somni... aquella il·lusió...
ens queda el buit
ens queda l’espai del no res,
els somnis apagats
les passes perdudes...

Sempre que deixem enrere...
alguna cosa es perd.

Safe Creative #0902042515774

2 comentaris:

  1. hello..I Think nice post and good image , Have a great days, Thx 4 visited ..smile 4u… :) http://cynthiabs.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. Maria bones:

    És allò que anomen ying yang segurament, o en el zen també. És el "això existeix perquè allò altre també". I en efecte, sabem que és el mal de caixal perquè no sempre l'hem tingut, però potser, a una persona que no li hagués bategat mai el cor, si ara li bategués de cop i volta, li faria mal en el pit...

    Una abraçada enorme!

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.