Camino per aquest camí
de sirga que em varen oferir en néixer
i que a cops faig sol.
Destrio fulles i pedres
d’aquest meu transit cercant runes
que em deixin llegir el meu destí.
Escolto el remor de les estacions
i amb la calor busco les obagues
i la frescor de la marinada
que m’indica la proximitat
d’una aigua de gust salat
i més gran del que pugui imaginar.
Amb moments
en que encetaria la carn amb desesperació,
passant a una suau tristesa.
Busco el reflex d’altres vides
en l’aigua brillant del riu,
tan se val si són de pujada,
només els hi vull preguntar
com és la vida més enllà de la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...