01 de març 2010

I és el plor



I és el plor,
senyal que el flaire
se’n va com un baf
refredant-se del cos mort,
els tirabuixons
que s’enlairaven
d’aquell seu cos
ja no surten
i ara és més latent la fredor
de la fosca,
inert,
deixat en el somort darrer alè
que li restà abans
de dir-te un mut adéu.
Deixa el seu estol
d’imatges
enlairar-se
en núvols de record,
que els dies
de pluja davallaran
d’un cert cel trist
en forma de gotes,
tants records,
que faran tolls
en l’ànima
de l’amant abandonat.
Me n’adono
que se’n va
quan ja fa estona
que se n’ha anat,
sortint de l’egoisme
de la seva pèrdua,
és l’altre
qui més ha perdut,
i tu li dons,
tant sols,
un plor.
Safe Creative #1002275641277
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/un-plor.html

2 comentaris:

  1. Tan sols un plor...que transmet un dolor etern, impotència, nostalgia,ràbia,desesperança, buidor...tan sols un plor...he plorat aquest plor, he sentit la cremor maleïda de l'espasa ruent que em trevessava el cor per la pèrdua sobtada de qui tant vaig estimar i encara estimo.

    Tan sols un plor...que ofega tant la vida...

    Precioses paraules. M'han arribat el cor.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. bonitos versos, volveré por aquí..

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.