les fulles m’adornen el camí
m’acompanyen durant un temps,
me’l mostren, me’n parlen
i després se’n van
es travessen en el camí
uns cops rialler,
altres entristits
però sempre hi són a la tardor,
de vegades em fan d’estora
cruixen sota els meus peus
i semblen voler ballar
...
el meu camí és solitari
m’acompanyen
records del passat
o potser projectes del demà...
pensaments
que en silenci van i venen
mentre l’aire fresquet de tardor
em va picant les galtes
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2009/11/volen-dansant.html
el aire de la tardor es el millor per deixar al cap pensar una estona
ResponElimina