Quan l’albada

QUI SAP(II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/qui-sap.html

Quan l’albada
es fa dia
i la llum ens entra
de mil maneres
pels nostres ulls,
no guardem els somnis,
no,
solsament esperem
que es facin
realitat algun dia.
Quan la nit
es fa foscor,
ens deixa al costat
del coixí,
una agulla de cosir,
i es passen les hores
cosint desig amb desig,
per fer un llençol
de somnis
que deixarem
als peus del llit,
quan la vida
en faci alçar
al primer crit.