Crivellades amb els solcs

LES MANS (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/les-mans.html

Crivellades amb els solcs
del pas del temps,
treballen les mans amb dolor,
dolor de mots
que es perden
com es perden el homes,
companys d’infantesa.
Endurides com a estones el cor,
les mans van treballant,
a cops amb tremolor,
de vegades d’impotència,
de vegades d’esgotament,
cauen les mans, entre tremolors.
De tant en tant,
quan la pau li ofereix,
la ruda mà,
acarona carícies en dóna,
infants i descansa els dits,
cansats,
endurits en suaus versos
que li canten a la nit,
desvetllant antics amors
que li són reeixits.
Desballesten les hores,
la vida tranquil•la,
per tornar al dia a dia,
desballesten les hores,
la il•lusió sorgida
amb els versos
de l’ànima lletraferida.