09 de desembre 2009

Com en uns mots encreuats



ADORNEN EL CAMÍ (II)
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2009/12/adornen-el-cami.html

Com en uns mots encreuats,
caient-hi dignament,
les fulles em fan llegir
els mots d’un passat proper.
Com un abecedari
desgranant-se del sostre
d’un bosc de paraules,
amb milers de lletres de colors,
s’escriuen als meus peus
aquells versos que van fer realitat.
Com en una parada
de mercat remenant
pel terra sobre una borrassa
de terra molla,
s’escampen les fulles tafaneres
de la darrera tardor.
Juguen a trencar-se
sota el pes dels meus passos
i em fan una cançó
que de nou es repeteix.
Cauen,
ballant balls inversemblants
amb gir de bafarades
de vents inclòs.
M’acompanyen,
sense més,
en el passeig solitari i silent
de cada vespre
mentre el sol s’amaga a dormir
en la serralada de darrere el riu.
Safe Creative #0912095086954

1 comentari:

  1. A veces, esos bosques de palabras terminan por convertirse en bosques de silencios.


    Un abrazo

    ResponElimina

Agraïts pel teu comentari.