Em
deixes mut,
i
no puc emprar
les
paraules que vull,
només
queda la façana
després
de tant de temps
i
no puc parlar
de
sentiments.
Has
emprat
l'esdevenir dels dies
i
la distància
que
ens separa
per
treure’m tot
el
que guardo dins,
el
que he conreat
des
del dia
que
et vaig conèixer
i
any rere any
he
fet créixer
com
si d’un hort casolà
es
tractés.
Em
deixes mut,
malmès
d’ànim
com
si fos
un
adéu per sempre.
Però
tot en mi es rebel·la
a
aquesta pèrdua,
tot
es torna lluita
per
no acabar
com
un zombi
d’un
temps passat.
29 de març 2018
Em deixes mut
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...