Em
prem el cos
un
instant recordant
lo
lluny que estàs
i
el cor adolorit
em
respon amb l’enyor
de
tants moments perduts.
Volen
els dies i les nits
en
un ball accelerat
que
just deix passar
un
ràpid record,
un
esment racional
pendent
del temps perdut,
del
temps racionat
lluny
de camins
i
de passats,
tan
sols la brevetat
del
temps de pluges
i
de sols a l’aire
i
ennuvolats
ens
marca el pas
de
la solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...