24 de febrer 2010

Toca la campana

Toca la campana
el so lúgubre i descuidat,
com si caigués del batall
la nota pesada i distant.
Retrona en l’altre costat
de la torre el so més agut
de la menuda campana
en un diàleg pausat
que anuncia a la contrada
que me n’he anat,
i et deix ja ferida d’enyor,
esperant una tornada
que no es produirà,
sona amb un ding- dong
lúgubre i descuidat
el repicar del vell campanar,
son els darrers sons
del llenguatge mut
que ens va separar.
Qui sap quin pensament,
et porta aquest dringar?
Safe Creative #1002215576713
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/campanes.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Agraïts pel teu comentari.