Cal que la vida escrigui

TOT ALLÒ QUE HEM TINGUT (II)

Cal que la vida escrigui
amb versos el que hem tingut,
silencis d’argent,
mirades de gel,
petons de foc,
mans com a plomes.
No hi ha més oblit
que l’oblit que el somni et fa.
No hi ha més condemna
que el ja s’ha acabat.
No hi ha més presència
que la que tu permets.
No hi ha més camí
que el que em porta on ets.
No hi ha més adéu
que la mort.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/01/tot-allo-que-hem-tingut.html