Deixa’m jugar
al joc petit
de fer encenalls
dels teus versos escrits
i ajuntar mots
mig trobats,
mig amagats
per fer amb ells
un nou sofregit.
“Encenc un llumí
a altes hores
és un record
del darrer oblit
Coves profundes
sota la vella terra
del tot allunyades
del nou arrasament
Com un estel fugaç
s’apropa el pensament,
quasi com un sospir
arriba al cor
i per uns instants
s’assembla a la flama
fins que s’apaga.”
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/si-cada-pensament-fos-un-llumi-shaurien.html
Como una estrella fugaz
ResponEliminase acerca el pensamiento,
casi como un suspiro
llega al corazón
y por unos instantes
se parece a la llama
hasta que se apaga.
Es una preciosidad.
Un abrazo
"un record del darrer oblit"
ResponEliminaun pensament fugaç que et toca el cor i per un moment tornes a sentir viu allò que és mort.
Precioses les teves paraules, em sento feliç per haver trobat aquest blog.
Gracies pel poema que vas deixar en el meu, m'han arribat al cor, fins avui no he pogut dedicarte un moment per gaudir de la harmonia que inspiren les teves paraules.
Una abraçada.
Molt bon escrit y bonica la imagen.
ResponEliminaque disfrutes el finde.