Quan des de l’eternitat

POTSER ELS RECORDS...(II)

Quan des de l’eternitat,
s’esmicolen els instants,
els records,
els somnis, ...
tot allò que havíem compartit.
Tot.
Recordar
des de l’eternitat
dels instants,
desdibuixa la faç dels records
i els tenyeix de mil tonalitats.
La tristesa de l’enyorament,
per l’amor perdut
es converteix en plors,
que et cauen com pluja fina
els dies entelats.
Si,
aquelles gotes,
que refresquen
xafogoses tardes d’estiu,
fresques matinades de tardor,
freds dies d’hivern
o oloroses nits
de qualsevol primavera,
mentre passeges
refeta la vida com jo volia,
són les llàgrimes perdudes
un etern amor
que s’espera en un present
sempre igual,
sempre distant,
sempre impossible,
una eternitat paral•lela
on els nostres camins
ja no es trobaran.

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/02/potser-els-records.html