NO HI HA REFUGI

no hi ha refugi
no hi ha consol
tant sols és un caminar
per uns camins viscuts
potser cercant una escletxa
qui sap si buscant
alguna resta d’allò perdut
... i es que m’ofega l’ànima
la soledat, la foscor
i el saber-me sense tu

Quan la foscor t’embolcalli,

em sabràs prement-te

entre els meus braços

Quan et parli la soledat,

seran meves les seves paraules

d’angoixa i temor.

Quan et sentis perduda,

sàpigues que aquest camí

ja l’he fet jo.

Però entre tot queda sempre

l’espurna encesa de creure

que no sempre serà així

MARIA  i  Qui sap si...
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/02/quan-la-nit.html