17 de febrer 2010

NO HI HA REFUGI

no hi ha refugi
no hi ha consol
tant sols és un caminar
per uns camins viscuts
potser cercant una escletxa
qui sap si buscant
alguna resta d’allò perdut
... i es que m’ofega l’ànima
la soledat, la foscor
i el saber-me sense tu
Quan la foscor t’embolcalli,
em sabràs prement-te
entre els meus braços
Quan et parli la soledat,
seran meves les seves paraules
d’angoixa i temor.
Quan et sentis perduda,
sàpigues que aquest camí
ja l’he fet jo.
Però entre tot queda sempre
l’espurna encesa de creure
que no sempre serà així
Safe Creative #1002135513300
MARIA  i  Qui sap si...
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/02/quan-la-nit.html

1 comentari:

Gràcies per les teves paraules...