Davant la paleta plena

Davant la paleta plena
de sentiments
de diferents colors
dubta el pinzell
com començar
l’acolorit poema visual.

Al fons el vent
mou les altes branques
dels xops i els oms vora el riu,
entre els blanquinosos troncs
s’obre pas un estret camí
vorejat per altes herbes
i amb espurnes de roselles
puntejant les línies verdes
dels costals.

Dubto com començar
i amb quin color triar
la llum del cel i dels núvols,
el verd fort
de les fulles ombrívoles
es més clar de pintar,
però la figura femenina
també m’ofereix problemes
si fer-la de costat,
mirant-me fixa als ulls desafiant,
com buscant on guardo
els sentiments compartits.

On és el pintor?

On sóc?

On vull estar?

Tinc tant dubtes,
tinc tantes opcions,
no vull errar la decisió,
no vull perdre cap bri
del que tinc amb tu.


http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/records.html