Calla.
Silenci.
És
la veu blanca
del
paper on s’escriuen
els
versos
la
que de retruc
em
deixa la teva veu
no
sempre clara,
retorçada
amb els giravolts
de
les lletres manuscrites
que
llegeixo i torno a llegir
per
sentir dins meu el ressò
un
tant oblidat
de
la cadència
del
teu parlar.
Calla.
Silenci.
Mentre
desfullo
les
primeres flors
entre
els dits,
repeteixo
de memòria
lentament
cadascun del versos,
cadascun
dels mots
que
m’arriben
des
de l’anonimat,
des
de la coneixença,
des
de la llunyania.
Calla.
Silenci.
Esperaré
davant el paper verge
per
contestar poema a poema
les
paraules que tenen pressa per sortir,
per
parlar de pedaços i retalls,
d’ahirs
i de futurs,
sempre
absents,
com
tu.
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2018/05/les-deixare-marxar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...