Bateja la pluja
un
dia novell
de
primavera,
bateja
la il·lusió
per
una nova floració,
i
aprofita el pintor
per
fer brollar
de
colors rere la cortina
de
pluja fina,
poms
de flors
de
tots colors.
Calla
el camp
el
brunzir
dels
petits voladors
mentre
duri
el
temps humit,
esperant
pol·linitzar unes
amb
la màgica pols
de
les altres flors,
com
versos contestats
d’altres
versos,
sentiments
contats
d’altres
sentiments.
Temps
al temps.
Versos
als versos.
Continua
la vida
en
la jove primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...